Back to top

Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

acreció acreció

Ciències de la Terra > Astrofísica

  • ca  acreció, n f
  • es  acrecimiento, n m
  • es  acreción, n f
  • en  accretion, n

Ciències de la Terra > Astrofísica

Definition
Agregació gradual de partícules petites de pols i gel de diversa composició que xoquen entre si, que dona com a resultat la formació de planetesimals.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se:

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa al substantiu acreció:

    ·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.

    ·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.

    ·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

    Quant al verb acretar:

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.

    ·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Formes desestimades

    Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
acreció acreció

Ciències de la Terra > Astrofísica

  • ca  acreció, n f
  • es  acrecimiento, n m
  • es  acreción, n f
  • fr  accrétion, n f
  • en  accretion, n

Ciències de la Terra > Astrofísica

Definition
Incorporació de matèria a un objecte massiu per l'acció conjunta de la força gravitatòria que exerceix aquest objecte i la dissipació i la pèrdua de l'energia orbital de la matèria que s'hi va incorporant.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se:

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa al substantiu acreció:

    ·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.

    ·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.

    ·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

    Quant al verb acretar:

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.

    ·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Formes desestimades

    Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
acretar acretar

Ciències de la Terra > Astrofísica

  • ca  acretar, v tr
  • fr  accréter, v tr
  • en  accrete, to, v tr

Ciències de la Terra > Astrofísica

Definition
Incorporar matèria, un objecte massiu, per l'acció conjunta de la força gravitatòria que exerceix aquest objecte i la dissipació i la pèrdua de l'energia orbital de la matèria incorporada.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se:

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa al substantiu acreció:

    ·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.

    ·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.

    ·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

    Quant al verb acretar:

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.

    ·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Formes desestimades

    Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
acretar-se acretar-se

Ciències de la Terra > Astrofísica

  • ca  acretar-se, v intr pron
  • es  acretarse, v intr pron
  • fr  accréter, s', v intr pron
  • en  accrete, to, v intr

Ciències de la Terra > Astrofísica

Definition
Agregar-se gradualment, la matèria, especialment partícules petites de pols i gel que xoquen entre si.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se:

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa al substantiu acreció:

    ·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.

    ·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.

    ·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

    Quant al verb acretar:

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.

    ·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Formes desestimades

    Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
acretar-se[a] acretar-se[a]

Ciències de la Terra > Astrofísica

  • ca  acretar-se [a], v prep pron
  • es  acretarse [a], v prep pron
  • fr  accréter, s' [à], v prep pron
  • en  accrete, to [to], v prep

Ciències de la Terra > Astrofísica

Definition
Incorporar-se gradualment, la matèria, a un objecte massiu per l'acció de la gravetat a mesura que va perdent energia orbital gravitatòria, generalment mitjançant l'emissió de radiació.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se:

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa al substantiu acreció:

    ·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.

    ·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.

    ·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

    Quant al verb acretar:

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.

    ·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Formes desestimades

    Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
adho-mukha-xuanàssana adho-mukha-xuanàssana

Filosofia > Ioga

  • ca  postura del gos mirant avall, n f
  • ca  adho-mukha-xuanàssana, n m sin. compl.
  • ca  postura de la piràmide, n f sin. compl.
  • es  postura de la pirámide, n f
  • es  postura del perro boca abajo, n f
  • en  downward-facing dog, n
  • sa  adho-mukha-śvanāsana, n n

Filosofia > Ioga

Definition
Postura en què el iogui es manté amb les mans i els peus tocant a terra, els malucs elevats i els braços i les cames estirats, formant un triangle amb el terra.

Note

  • La forma adho-mukha-xuanàssana prové del sànscrit adho-mukha-śvanāsana, denominació constituïda pels formants adho 'avall', mukha 'de cara a', śvana 'gos' i āsana 'postura'.
ajanya-txakra ajanya-txakra

Filosofia > Ioga

  • ca  txakra de l'entrecella, n m
  • ca  ajanya-txakra, n m sin. compl.
  • ca  sisè txakra, n m sin. compl.
  • ca  tercer ull, n m sin. compl.
  • es  sexto chakra, n m
  • es  tercer ojo, n m
  • en  sixth chakra, n
  • en  third-eye chakra, n
  • sa  ājñā-cakra, n m

Filosofia > Ioga

Definition
Txakra situat a l'altura de l'espai que hi ha entre les dues celles.

Note

  • 1. El txakra de l'entrecella està relacionat amb la glàndula pituïtària i s'associa, entre altres coses, al sentit de la vista i a la intuïció. Es relaciona amb el cosmos. S'identifica amb el color blau o blau porpra i se sol representar amb una flor de lotus transparent amb dos pètals de color gris clar.
  • 2.La forma ajanya-txakra prové del sànscrit āā-cakra, denominació constituïda pels formants āā 'ordre, comandament' i cakra 'roda, cercle, txakra'.
anàhata-txakra anàhata-txakra

Filosofia > Ioga

  • ca  txakra del cor, n m
  • ca  anàhata-txakra, n m sin. compl.
  • ca  quart txakra, n m sin. compl.
  • es  chakra del corazón, n m
  • es  cuarlto chakra, n m
  • en  fourth chakra, n
  • en  heart chakra, n
  • sa  anāhata-cakra, n m

Filosofia > Ioga

Definition
Txakra situat al centre del pit, a l'altura del cor.

Note

  • 1. El txakra del cor està relacionat amb el tim i el sistema immunitari, i s'associa, entre altres coses, al sentit del tacte i a l'amor. Es relaciona amb l'element aire. S'identifica amb el color verd i se sol representar amb una flor de lotus de color verd blavós amb dotze pètals vermells.
  • 2. La forma anàhata-txakra prové del sànscrit anāhata-cakra, denominació constituïda pels formants an 'no', āhata 'colpejat, ferit' i cakra 'roda, cercle, txakra'.
  • ca  anga, n m
  • es  anga, n m
  • en  anga, n
  • sa  aṅga, n n

Filosofia > Ioga

Definition
Cadascuna de les vuit fases que constitueixen el camí cap a l'autocontrol físic i mental en el ioga clàssic, segons la classificació de Patànjali, les quals s'han d'anar superant d'una manera successiva.

Note

  • 1. Els vuit angues són, per ordre ascendent, el iama, el niama, l'àssana, el pranaiama, el pratiahara, la dharanà, el dhiana i el samadhi.
  • 2. La forma anga prové del sànscrit aga, que significa 'membre', 'part', 'element'.
apoderament apoderament

Sociologia

  • ca  empoderament, n m
  • ca  apoderament, n m sin. compl.
  • es  empoderamiento, n m
  • fr  appropriation de ses pouvoirs, n f
  • fr  autonomisation, n f
  • fr  empowerment, n m
  • fr  renforcement des capacités, n m
  • it  empowerment, n m
  • pt  autonomização, n f
  • pt  capacitação, n f
  • pt  empoderamento, n m
  • en  empowerment, n
  • de  Befähigung, n f
  • de  Empowerment, n n
  • de  Ermächtigung, n f

Sociologia

Definition
Procés pel qual una persona o un grup social aconsegueixen la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes empoderament (sin. compl. apoderament), empoderar-se (sin. compl. apoderar-se) i empoderar (sin. compl. apoderar):

    Motius per a la reconsideració

    ·S'ha constatat que així com el manlleu, que era la forma més utilitzada al principi, ha anat retrocedint amb els anys, no ha passat el mateix amb el calc empoderament, que és actualment una forma molt viva, que fins i tot ha avançat des d'aleshores i que, a més, es reivindica amb força des de diferents organismes, especialment des d'alguns mitjans de comunicació i des de serveis lingüístics universitaris.


    Resolució del Consell Supervisor

    Es reconsidera la decisió presa en la reunió núm. 342, en què es va aprovar la forma apoderament com a equivalent català únic de l'anglès empowerment, i s'aprova ara la forma empoderament (calc de l'anglès) com a designació catalana principal del concepte i apoderament (calc semàntic de la mateixa forma anglesa) com a sinònim complementari, juntament amb els verbs relacionats empoderar (forma principal) i apoderar (sinònim complementari), amb règim intransitiu pronominal (empoderar-se i apoderar-se) i transitiu (empoderar i apoderar).


    Criteris aplicats

    ·Des del punt de vista estrictament lingüístic, empoderar, empoderar-se i el derivat empoderament són denominacions ben formades en català, a partir del nucli poder ("Facultat que posa en estat de fer alguna cosa", segons el diccionari normatiu) i el prefix d'origen llatí en- (em- davant de p), que significa 'donar', 'fer agafar' o 'posar en estat de' (com en encoratjar, ennoblir o envigorir, entre d'altres).

    ·La forma empoderament té l'avantatge respecte de apoderament (i igualment empoderar-se i empoderar respecte de apoderar-se i apoderar) que és una denominació més precisa: empoderar-se , empoderar i empoderament remeten únicament a aquest concepte, mentre que apoderar-se, apoderar i apoderament s'han associat tradicionalment a altres significats.

    ·El verb apoderar, de fet, s'utilitza habitualment com a verb preposicional pronominal (apoderar-se d'alguna cosa), és a dir, amb un patró sintàctic diferent, i quan s'utilitza com a transitiu té el sentit d'atorgar poders a algú en l'àmbit del dret, motiu pel qual aquest nou ús de l'àmbit de les ciències socials causa una certa estranyesa (cal tenir present que els contextos tradicionals en què apoderar s'utilitza com a transitiu amb el sentit d''adquirir o rebre poder' són pocs i, en tot cas, majoritàriament antics).

    ·En altres llengües romàniques (castellà i portuguès) els calcs de l'anglès paral·lels a empoderament i empoderar són ja formes utilitzades amb normalitat i fins i tot es recullen en diccionaris generals amb aquest significat.


    Motius per a la sinonímia

    ·Es mantenen les formes apoderar-se, apoderar i apoderament com a sinònimes de empoderar-se, empoderar i empoderament, respectivament, perquè també són adequades des del punt de vista lingüístic (són, de fet, les formes tradicionals creades en català sobre el nucli poder); perquè han tingut molta difusió des del TERMCAT com a alternatives a les formes d'origen anglès, i perquè tenen també un ús considerable.

    [Acta 647, 27 de febrer de 2019]