Back to top

Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

acoblament proteïna-proteïna acoblament proteïna-proteïna

Ciències de la vida > Biologia molecular

  • ca  acoblament proteïna-proteïna, n m
  • es  acoplamiento proteína-proteína, n m
  • es  anclaje proteína-proteína, n m
  • fr  amarrage protéine-protéine, n m
  • en  protein-protein docking, n

Ciències de la vida > Biologia molecular

Definition
Acoblament molecular que permet fer prediccions sobre l'estructura de complexos formats per dues o més proteïnes.
Modélisation informatique de la structure quaternaire de complexes formés par plusieurs macromolécules biologiques en interaction. Les modélisations les plus courantes étant celles des complexes protéine-protéine et protéine-acide nucléique.
Macromolecular docking is the computational modelling of the quaternary structure of complexes formed by two or more interacting biological macromolecules. Protein-protein complexes are the most commonly attempted targets of such modelling, followed by protein-nucleic acid complexes.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acoblament molecular, acoblament proteïna-proteïna i acoblament proteïna-lligand:

    S'aprova la denominació acoblament molecular pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès molecular docking o docking (literalment, 'amarratge'), molt estès entre els especialistes en català i en les altres llengües romàniques;

    ·és una alternativa semànticament adequada, tenint en compte que en aquest procés es produeix la unió entre dues molècules i acoblar, segons el diccionari normatiu, és "Reunir formant parella o coble" o "Unir (dues peces) de manera que ajustin perfectament";

    ·ja es documenta amb aquest sentit en nombroses fonts especialitzades;

    ·en altres llengües romàniques s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·és la forma preferida pels especialistes consultats.

    Es descarta l'acceptació del manlleu docking i l'híbrid docking molecular perquè es considera que la solució aprovada pot substituir-los sense gaires problemes.

    S'han valorat també les alternatives encaix molecular, engalzament molecular, assemblatge molecular, amarratge molecular i ancoratge molecular, però s'han descartat perquè, en general, els especialistes s'han mostrat més favorables a acoblament molecular. La forma assemblatge molecular, d'altra banda, s'associa amb un altre concepte: amb la formació d'estructures moleculars superiors de caràcter més permanent o formades a partir del model de pany i clau. També s'ha descartat la forma predicció d'acoblament molecular, documentada en algunes fonts, perquè, segons alguns experts, docking no es refereix estrictament la predicció, sinó a la tècnica que permet fer aquesta predicció.

    Finalment, s'aproven també com a denominacions semànticament relacionades les formes acoblament proteïna-proteïna i acoblament proteïna-lligand, referents a dos tipus específics d'acoblament molecular. Es descarta la forma acoblament lligand-proteïna (és el lligand el que s'uneix a la proteïna i, per tant, aquesta forma podria considerar-se fins i tot més adient que acoblament proteïna-lligand) perquè no té ús, probablement per influència de l'ordre dels components de la denominació anglesa.

    [Acta 591, 4 de juny de 2015]
  • ca  acoblar, v tr
  • es  acoplar
  • fr  coupler
  • en  dock, to

Informàtica

Definition
Connectar un ordinador portàtil a una estació d'acoblament.
aconsellador | aconselladora aconsellador | aconselladora

Psicologia

  • ca  aconsellador | aconselladora, n m, f
  • es  consejero
  • fr  conseiller
  • en  counsellor

Psicologia

Definition
Especialista en aconsellament.
aconsellament aconsellament

Psicologia

  • ca  aconsellament, n m
  • es  counselling
  • fr  consultation
  • fr  counselling
  • it  counselling
  • en  counselling

Psicologia

Definition
Pràctica professional destinada a ajudar, orientar, assessorar emocionalment i informar una persona o un grup de persones que passen per una situació difícil, amb l'objectiu que explorin o descobreixin una manera més satisfactòria de viure.

Note

  • En un sentit més genèric, la denominació anglesa counselling pot traduir-se per ajuda, assessorament, assistència, orientació, etc., segons el context.
acord de nivell de servei acord de nivell de servei

Normalització

  • ca  acord de nivell de servei, n m
  • ca  SLA, n m sigla
  • es  acuerdo de nivel de servicio
  • es  SLA sigla
  • fr  accord sur les niveaux de service
  • fr  ANS sigla
  • fr  SLA sigla
  • en  service level agreement
  • en  SLA sigla

Normalització

Definition
Acord escrit entre un proveïdor i un client en què s'especifica el nivell de servei pactat.
Entente écrite entre un fournisseur de service et un client où sont consignés les niveaux de service pour un service donné.
Contrat entre deux entités, externes ou internes, qui définit des engagements relatifs à une prestation de service plus ou moins étendue et d'une qualité déterminée, son prix et les moyens mis en place pour l'assurer.
Written agreement between a service provider and a costumer that documents services and agreed servic levels.
acord restauratiu acord restauratiu

Resolució alternativa de conflictes

  • ca  acord restauratiu, n m
  • es  acuerdo restaurativo, n m
  • fr  acord restauratif, n m
  • it  accordo riparativo, n m
  • en  restorative agreement, n

Resolució alternativa de conflictes

Definition
Acord a què arriben la víctima d'una acció penal, l'infractor i, si escau, altres membres de la comunitat afectats pel fet delictiu després de participar en un procés restauratiu.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

    S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
    reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),

    ·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

    ·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;

    ·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

    Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

    ·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");

    ·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
    restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

    Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

    ·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

    ·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

    En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
ACP ACP

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Sociologia > Serveis socials

  • ca  atenció centrada en la persona, n f
  • ca  ACP, n f sigla
  • es  atención centrada en la persona, n f
  • en  person-centred care, n

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Sociologia > Serveis socials

Definition
Model d'atenció integrada en què la persona atesa és part activa de la planificació, el desenvolupament i l'avaluació del procés d'atenció, amb l'objectiu que aconsegueixi els màxims nivells possibles de salut, qualitat de vida i benestar, i se li respectin la dignitat, els drets, les necessitats i les preferències.
acral acral

Ciències de la salut > Anatomia humana

  • ca  acral, adj
  • es  acral
  • fr  acral
  • en  acral

Ciències de la salut > Anatomia humana

Definition
Relatiu o pertanyent a les extremitats o als àpexs.
acreció acreció

Economia > Finances > Mercats financers

  • ca  acreció, n f
  • es  acreción
  • fr  relution
  • en  accretion

Economia > Finances > Mercats financers

Definition
Increment dels beneficis per acció o del valor d'un actiu financer com a resultat d'una operació.
Phénomène lié à une augmentation du capital d'une société, par exemple un rachat d'actions ou l'émission de nouvelles actions en proportion moindre que l'augmentation des bénéfices suite à une acquisition d'entreprise ou à une offre publique d'échange, et dont l'effet est une hausse du résultat par action.
La relution vient qualifier la situation dans laquelle se trouve une entreprise après la réalisation d'une opération financière portant, le plus souvent, sur son capital.
1. Increase in the value of a firm through internal expansion, acquisitions, and/or mergers. 2. Increase in value of certain assets (such as land, liquor, livestock, and timber) due to passage of time, and which can be turned into cash (realized) only upon eventual sale of the asset.
Asset growth through expansion or acquisition.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció i acretiu -iva:

    S'aproven els termes acreció i acretiu -iva, probablement calcs de les formes angleses d'origen llatí accretion i accretive, respectivament, pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquests conceptes i es documenten en fonts especialitzades;

    ·des del punt de vista lingüístic, són designacions explicables en català, totes dues d'origen llatí: acreció és una forma ja recollida al diccionari normatiu en els àmbits de la meteorologia, l'astronomia i la geologia, i prové del substantiu llatí accretio, -ōnis, que significa, genèricament, 'creixement'; acretiu -iva, al seu torn, és un adjectiu anàleg a molts d'altres, la majoria cultismes, creats també amb el sufix culte -iu -iva (pensatiu, agressiu, receptiu, etc.);

    ·totes dues formes són semànticament motivades i s'identifiquen de manera inequívoca amb els respectius conceptes;

    ·en altres llengües romàniques s'utilitzen les designacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es desestimen les formes increment i incremental, augment i augmentatiu -iva, i creixement i creixent, que també s'han valorat, perquè són massa genèriques i no tenen ús referides a aquests conceptes.

    També s'han descartat les formes relució i relutiu -iva, paral·leles a les designacions habituals en francès, perquè no tenen ús.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]
acreció acreció

Ciències de la Terra > Astrofísica

  • ca  acreció, n f
  • es  acrecimiento, n m
  • es  acreción, n f
  • fr  accrétion, n f
  • en  accretion, n

Ciències de la Terra > Astrofísica

Definition
Incorporació de matèria a un objecte massiu per l'acció conjunta de la força gravitatòria que exerceix aquest objecte i la dissipació i la pèrdua de l'energia orbital de la matèria que s'hi va incorporant.
Accroissement de masse d'une étoile dû à la force de gravitation que cette étoile exerce sur la matière interstellaire environnante.
Capture de matière par un astre sous l'effet de la gravitation.
Pour un astre, capture de matière nouvelle provoquant un accroissement de sa mase.
Capture de matière par un astre, par atraction gravitationelle.
the process in which matter under the influence of gravity is attracted to and increases the mass of a celestial body. The matter usually forms an accretion disc around the accreting object.
The coming together and cohesion of matter under the influence of gravitation to form larger bodies.
Acumulació gradual de matèria en cossos, com ara estrelles o galàxies, causada per l'acció de la gravetat.
Acumulació gradual de matèria en un cos a causa de l'acció de la gravetat, que en fa augmentar la massa.
Moviment de la matèria que cau cap a un objecte massiu a mesura que es perd o es dissipa l'energia orbital.
Acumulació de massa, entorn d'un objecte estàtic, com un estel, un estel de neutrons o un forat negre, atreta gravitacionalment pel mateix objecte.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció, acretar i acretar-se:

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma acreció, amb dos significats diferents, juntament amb les formes verbals relacionades acretar (verb transitiu), acretar-se [a] (verb preposicional pronominal) i acretar-se (verb intransitiu pronominal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa al substantiu acreció:

    ·És una forma lingüísticament adequada, cultisme del llatí accretio, -ōnis 'creixement'.

    ·Ja es documenta al diccionari normatiu i en altres obres lexicogràfiques catalanes amb significats anàlegs als aprovats aquí.

    ·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

    Quant al verb acretar:

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada probablement per calc de l'anglès to accrete (forma, al seu torn, relacionada amb el verb llatí accresco, accreui, accretum, que significa 'augmentar' o 'acréixer') i per analogia formal amb altres doblets catalans com ara concretar-concreció, excretar-excreció o secretar-secreció.

    ·Es documenta en nombrosos textos especialitzats amb els valors sintàctics recollits.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Formes desestimades

    Es descarten les formes patrimonials acreixement i acréixer perquè no s'adeqüen als sentits amb què s'utilitzen acreció i acretar: acréixer és un verb transitiu que significa 'fer augmentar per graus alguna cosa'; per tant, si una cosa n'acreix una altra, vol dir que l'està fent créixer, mentre que si un cos acreta matèria indica que l'està incorporant.

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]