Back to top

Diccionari de fisioteràpia

Presentació
observació observació

Exploració i diagnòstic > Tècniques

  • ca  observació, n f
  • es  observación, n f
  • en  observation

Exploració i diagnòstic > Tècniques

Definició
Mètode d'estudi que es diferencia de l'experimentació en què el subjecte no intervé per modificar el fenomen estudiat.
  • ca  occípit, n m
  • ca  tos, n m sin. compl.
  • es  occipucio, n m
  • en  occiput

Anatomia

Definició
Part inferoposterior del cap.
  • ca  ohm, n m
  • es  ohmio, n m
  • en  ohm
  • sbl  

Unitats de mesura

Definició
Unitat de resistència elèctrica del sistema internacional d'unitats equivalent a la resistència elèctrica d'un conductor que permet el pas d'un corrent d'un ampere quan se li aplica una diferència de potencial d'un volt.
operació operació

Terapèutica i prevenció > Tècniques

  • ca  intervenció quirúrgica, n f
  • ca  operació, n f sin. compl.
  • es  intervención quirúrgica, n f
  • es  operación, n f
  • es  operación quirúrgica, n f
  • en  operation
  • en  surgery
  • en  surgical operation

Terapèutica i prevenció > Tècniques

Definició
Actuació directa, manual o per mitjà d'instruments, duta a terme per un cirurgià sobre el cos d'un individu viu amb una finalitat terapèutica, diagnòstica o exploratòria.

Nota

  • La intervenció quirúrgica pot ser sobre certes parts del cos danyades a fi d'eliminar-les totalment o parcialment (ablació, amputació), procurar-los alguna correcció o substituir-les per altres d'artificials o procedents de persones sanes o de cadàvers (trasplantaments). També pot tenir per finalitat practicar un drenatge (fístula), extreure cossos estranys o formacions anòmales, com ara tumors, o efectuar, simplement, una adequada diagnosi, com seria el cas d'una laparotomia exploratòria.
  • ca  orofaringe, n f
  • ca  bucofaringe, n f sin. compl.
  • es  bucofaringe, n f
  • es  orofaringe, n f
  • en  oropharynx

Anatomia

Definició
Part mitjana de la faringe, entre el vel del paladar i la vora superior de l'epiglotis, que comunica per davant amb la cavitat bucal a través de l'istme de la gola.
ortesi ortesi

Terapèutica i prevenció > Aparells i instruments

  • ca  ortesi, n m
  • es  ortesis, n m
  • en  orthosis
  • en  orthotic device

Terapèutica i prevenció > Aparells i instruments

Definició
Instrument, aparell, fèrula, tutor, d'aplicació en ortopèdia.
ortetista ortetista

Exploració i diagnòstic > Tècniques

  • ca  ortopedista, n m, f
  • ca  ortetista, n m, f sin. compl.
  • ca  ortopèdic | ortopèdica, n m, f sin. compl.
  • es  ortetista, n m, f
  • es  ortopeda, n m, f
  • es  ortopédico | ortopédica, n m, f
  • en  orthotist

Exploració i diagnòstic > Tècniques

Definició
Professional versat en la fabricació o la comercialització d'ortesis.
ortopeda ortopeda

Exploració i diagnòstic > Tècniques

  • ca  ortopeda, n m, f
  • ca  ortopedista, n m, f
  • es  ortopeda, n m, f
  • en  orthopedist

Exploració i diagnòstic > Tècniques

Definició
Metge especialitzat en ortopèdia.
ortopèdia ortopèdia

Terapèutica i prevenció

  • ca  ortopèdia, n f
  • es  ortopedia, n f
  • en  orthotic shop

Terapèutica i prevenció

Definició
Establiment destinat a la venda i a l'aplicació d'aparells ortopèdics.
ortopèdia ortopèdia

Terapèutica i prevenció > Tècniques

  • ca  ortopèdia, n f
  • ca  cirurgia ortopèdica, n f sin. compl.
  • es  ortopedia, n f
  • en  orthopedics

Terapèutica i prevenció > Tècniques

Definició
Especialitat mèdica que tracta de la correcció quirúrgica o mecànica de les deformacions o desviacions dels ossos i de les articulacions.

Nota

  • L'ortopèdia va associada amb la traumatologia.